Eli, el germà del meu amic Erik, i el seu company d’estudis Han Jo estan de visita a Barcelona. L’excusa perfecte per agafar-me algo de temps lliure i viure i veure la ciutat a través dels seus ulls. Sóc una manllevadora de visions. M’agraden els estrangers. No tots, és clar, han de tenir un alt
Us proposo un mapa psicogeogràfic del Raval, seguint l’estela de les més reputades revistes de tendències: el fruit de 4 anys de patejades matinals, tardenques i nocturnes, de rialles còmplices i converses lentes a trenc d’alba, i quelcom de melangia. La memòria és certament un do, una benedicció de la intel.ligència humana. La meva (com
A Viladomat amb Sepúlveda, enmig d’una miríade d’establiments tancats en un diumenge, a les onze de la nit, vaig fer entrada triomfal a una pizzeria burguer que ha de passar a la posteritat. Es diu així, Pizzeria Burguer, i vaig agraïr a la Rosa i la Marisa que m’hi portessin, perquè vaig riure com mai.
Un cercle dibuixa un perímetre que fineix en el seu punt d’inici.Quan les coses t’han sortit bé, tal com esperaves, dius "ha sortit rodó".Una bona història, quan el nus es dirigeix a un desenllaç que tanca amb l’inici, és una història circular.Però quan et capfiques en un assumpte massa temps, "no pares de donar-li voltes",
A sumar a una setmana moguda, plena de bons auguris i de projectes interessants, el meu cap de setmana (passat) va ser un punt i apart. Res de netejar, res de preocupar-me per la nevera buida, res d’esperar cap trucada, res de cafès amb amics, res de consultar els mails, res de croissants de la
Podeu pensar-vos que sóc teleadicta, doncs tot sovint la motivació per escriure és el haber vist quelcom a la televisió.Ara bé, els diumenges al dematí poden arribar a ser més que un cafè amb llet ranci i la certesa que la nevera està buida un cop més…per falta de previsió setmanal. Qui no ha vist
Diuen que els animals de companyia es mimetitzen amb el seu amo. Veient-los a ells veus un reflexe de la persona que en té cura…o no n’hi té. Hi ha molts petits detalls que et poden radiografiar l’humà darrera dels "seus" animals. Lullamae, a Breakfast at Tiffany’s, tenia un gat sense nom. Bé, sí que
Primer intent.M’he enretirat tímidament i ara em tractes com una estranya, no et culpo.Aquest és un petó cordial, tornaré, no em miris de reüll.No em culpis, no és que no tingués res per dir-te, simplement el que tenia per explicar-te era massa íntim, saps com me n’és de difícil.Ara, dóna’m aquest somriure…
El 33 sempre depara agradables sorpreses.Amb quasi la última cullerada de sopa a la boca hi he anat a petar i feien un documental sobre el llibre d’Alain de Botton L’Art de Viatjar, on hi he vist plasmat molts pensaments propis. Botton disecciona un dels hobbys més comuns de la societat global: el viatge. El
…existeix?. Tu mi fai girar tu mi fai girar come fossi una bambola Poi mi butti giù poi mi butti giù come fossi una bambola.
Carrils, cues, soroll, moments frenètics…com una petita ciutat els supermercats són un batibull de remors i un corol.lari de situacions. Les botigues gourmet, un oasi de petulància. Als supermercats regna una atmòsfera un pèl gèlida, sigui estiu o sigui hivern. Ofertes, descomptes amb tarja client, nous productes i gent difuminada que passa pel teu costat
…què seríem si l’aigua que consumim, amb la que cuinem i ens rentem, fossin borles negres? M’explico, m’explico.Tinc l’estòmac encongit, i crec que no és culpa exclusiva de la passa: m’ha visitat un noi, en Luis Feo (real), amb verí dins la seva maleta. Venia a fer-me un anàlisi gratuït de l’aigua de casa.M’ha analitzat
Els detalls més insignificants poden arribar a ser un món.I mentres ressonava aquesta frase en el meu cap, he saltat cap a Causa y Efecto, del senyor Drexler. Passejava per la fira de Santa Llúcia. Bé, més que passejar, semblava que volia establir un temps rècord en recorregut de fires, que si existeix, heu de
Como a Rosario le pegaron un tiro a quemarropa mientras le daban un beso, confundió el dolor del amor con el de la muerte. He rellegit, amb el cor encongit, Rosario Tijeras, de Jorge Franco.
Considero que sóc de la generació de dit fàcil, és a dir, amb un entrenament quasi espontani per canviar de canal cada mig minut. I ara prou, que ho tenim cru, si més no els barcelonins: compto que en tenim de gratuït uns 9 (ull, no conto teletaxis ni flaixostevés). Precisament a BTV està el