14 de febrer de 2006
Sense categoria
1 comentari

Tres que en fan un

Diuen que els animals de companyia es mimetitzen amb el seu amo. Veient-los a ells veus un reflexe de la persona que en té cura…o no n’hi té. Hi ha molts petits detalls que et poden radiografiar l’humà darrera dels "seus" animals.

Lullamae, a Breakfast at Tiffany’s, tenia un gat sense nom. Bé, sí que el tenia: Gat. Ella deia que era incapaç de posseïr res, i que de la mateixa manera, no podia donar-li a la bestiola un nom.
Jo tinc tres gats, un mascle i dues famelles.
Tenen nom, és clar.
El mascle és extremadament carinyós, xerrameca i sociable. Cau bé de seguida. Curiós com ell sol, quan algú nou entra per la porta, corre a fer-li festes i seduïr-lo, vol guanyar-se’l. Per a la ocasió llueix les cares més simpàtiques i el sorollets més encisadors. Un cop s’ha guanyat al desconegut/da, s’apoltrona, amo de la situació.
La famella petita (per tamany) és poruga i reservada. Quan el mateix desconegut que el mascle festeja entra, ella corre a amagar-se darrera el monitor i s’espera en la semipenombra que li ofereix aquell racó a que l’intrús marxi, per així recuperar el control de la situació. Si el desconegut/da reincideix en la visita, treu el morro i observa com em comporto. Si demostro proximitat o comoditat, ella s’acosta mica i mica i dedica atencions al nouvingut/da. Al poc temps, ella serà una amfitriona deliciosa i sol.lícita, coqueta i elegant, molt femenina.
La famella petita (per edat) és una llunàtica. Absolutament independent, quan ella vol atencions, te les exigeix. Quan vol estar sola, t’ho deixa ben clar i t’ignora. És malencòlica, i de vegades somiqueja.
Spock, Lola i Vaca. Tres que fan un, i convivim armònicament tots quatre, acompanyant-nos.
I se m’escapa un sospir.

  1. Els animals solen mantindre o obeir a certa jerarquia, i solen respectar-la o fer-la respectar, aquí no val la igualitat o les femelles primer.

    Amb més, és nota és en els gossos conillers o llops salvatges costumats a la caçera en equip.

    Algú pot observar que un gos sembla més agraït que una persona. Fins catalogar-lo com el millor amic de l’home.

    Però de segur que els gossos, moltes vegades no són els millors amics del gossos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!