Obert per reformes

Obert de bat a bat, en jornada de portes obertes, que es renovi l’aire i s’escolin sorpreses visuals, olfatives i sonores. No cal que en sigui conscient, amb que apareguin d’imprevist n’hi ha prou.


No em cal silenci absolut per endreçar els pensaments. Els armaris buits de la meva nova llar tard o d’hora s’ompliran de samarretes, pantalons, vestits, collarets i mantes (en qualsevol viatge mai se sap quan tindras un moment de calfred), així que tant se val si tinc el camió de les escombraries recollint la brossa del despatx o una moto tunejada recorre a gran velocitat l’escriptori de punta a punta.
Estic oberta a que una olor de gambes fetes a la planxa, amb all i julivert vulgui irrompre, o la copla de la Piquer amb resò de gramòfon antic. Si tornés el gitano de la cabra amb la Pantoja trencant decibels em donaria una gran alegria, o l’olor a nicotina en els dits d’una vella amiga que desfà camí per veure’s al punt de partida.
Que entri, que entrin, entreu, entra, que posaré plat a taula i cafè per a tot allò conegut i desconegut que truqui al timbre per vergonya de passar per la porta oberta sense avisar.
La memòria és molt puta, senyors, i sempre prefereix mostrar la seva cara més amable. Segons les teves preferències, t’ensenya cuixa  o pectorals esculpits com una raclette, i si vols prescindir d’ella, dels seus cants de sirena, el camí és molt més abrupte. Per sort, la memòria té un ADN, una esència, a la que pots accedir saltant-te peatges agafant-te a la vessant més primitva de l’animal que som mitjançant l’olfacte i el gust.
Per tant, i ara que estic de reformes en tots els sentits, que entrin, entreu, entre, que estic asseguda mirant la porta amb l’ansietat d’una nena, perquè no vull recordar qui era, sinó retrobar el meu jo.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *