Perquè aquí, i perquè ara.
Podríem dir que som un conglomerat de circumstàncies.
Sí, sí, un conglomerat: les circumstàncies s’apilonen, fent-se
pressions les unes amb les altres, amb les capes inferiors pugnant per
respirar i les superiors assegudes, somrient.
La meva circumstància somrient m’està portant ara mateix, cafè del matí
i primera cigarreta, a enfrontar-me a una primera pàgina en blanc. Un
fantàstic Algú em deia ahir que hauria de ser una entrada espectacular,
afegint més pressió al moment actual, però qui vol focs d’artifici quan
l’arma més efectiva és la sinceritat?.
Per tant, i amb el cor bategant dic un Hola d’orella a orella, una mica
petitó, esperant contribuïr d’alguna manera en aquesta comunitat de
persones que tant tenen a dir i tant han dit. Porto un temps llegint el
que per aquí s’ha escrit, amb sorpreses grates la majoria de vegades,
així que com deia la Holly Golightly del genial Capote, "quan estic a
Tifffany’s, res dolent em pot passar".
I citant l’altre tòtem personal, Jack Kerouac, amb un dels seus haiku, acomiado aquesta introducció un xic vague:
Bee, why are you staring at me?
I’m not a flower.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Detesto el tiempo, la ansiedad lamento, descansar solo quiero junto al calor del fuego. Me amarro al momento, lo unico que poseo … es lo que hoy deseo, y a ti te deseo que de cascabeles, tifanos y timbales se alegre tu camino nunca te sea adverso el destino, que encuentres en tu vida amigos diafanos i entretenidos…