tempus fugit

de tot i de res

27 de gener de 2016
0 comentaris

vell, nou, i la incògnita

A cada cantó de sa colàrsega emmirallant-se en les aigües del port visualment competeixen, convivint, elements en desús amb els utilitzables. La sempiternal dicotomia del nou i vell condemnada a conviure per fer-nos sabedores d’on venim, on estem i esbrinant  si l’horitzó dubtós on anem millorarà, no la ciència que ningú discuteix, sinó la convivència dins d’unes igualtats socials cada vegada més allunyades, gràcies al constant avanç tecnològic industrial, eliminador de llocs de treball, que posa en safata de plata la possibilitat a l’empresari, un cop amortitzat el cost robòtic productor a canvi de desempallegar-se de l’humà, invertir la quantitat més gran dels guanys en valors borsaris, o això és el que molt bé ens fa saber  Miren Etxezarreta autora del llibre “El poder econòmic genera l’economia que li convé”, a l’entrevista que el diari ARA li va fer fa uns dies.

a poc a poc es va lluny
15.09.2016 | 7.51
equilibristes, polítics
08.10.2014 | 8.45

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.