tempus fugit

A un jovençà mallorquí,/ expert en món informàtic,/ que ven fruita i canta així/ com un romàntic llunàtic,/ en Josep Miquel Valtonyc,/ ahir li van escatir/ en un Suprem histriònic/ si un parell o tres d’anys/ l’han de deixar mig afònic./ Així el malmet i escup/ la justícia espanyola/ perquè ha penjat a youtube/ rimes de raper que vola/ per les xarxes fent escola/ d’humoristes i tuitares/ contra polítics-gramola/ i farfants de tots els caires…

Així comença el raper homenatge de Joan F. López Casasnovas, filòleg poeta expolitic menorquí i per damunt de tot (sense conèixer-lo personalment) un home de bé col•laborador d’opinió a es Diari de Menorca, i aquí l’enllaç de l’últim escrit convenient a pitjar per allò del comptador dels m’agrada i altres opcions per difondre’l.
Ah!, per si de cas per uns d’aquells misteris casuals constitucionalistes o previsors de rebel•lions, sedicions, i altres bajanades de dictatorials i alhora casposos poders fàctics, l’entrada a l’enllaç a l’article d’opinió desapareixes, aquí el teniu copiat i enganxat.

De rebot

Valtonyc

Joan F. López Casasnovas | 01/02/2018

Despús-ahir, 30 de gener, el cas de Josep Miquel Arenas Beltran (el raper Valtonyc) va passar pel Tribunal Suprem per confirmar-li o no com a ferma una sentència que el condemna a presó per mor d’unes cançons injurioses… La decisió final se sabrà d’ací a uns quants dies.]

A un jovençà mallorquí,/ expert en món informàtic,/ que ven fruita i canta així/ com un romàntic llunàtic,/ en Josep Miquel Valtonyc,/ ahir li van escatir/ en un Suprem histriònic/ si un parell o tres d’anys/ l’han de deixar mig afònic./ Així el malmet i escup/ la justícia espanyola/ perquè ha penjat a youtube/ rimes de raper que vola/ per les xarxes fent escola/ d’humoristes i tuitares/ contra polítics-gramola/ i farfants de tots els caires…/ Diuen que ofèn i que marca/ prepotents i llords manaires/ a l’aixopluc d’un monarca/ que ningú no va votar,/ però que molt satisfà/ al vell estol oligarca./ En aquesta Espanya carca/ tot sembla estar decidit/ in saecula saecoluroum/ amb gran manca de decòrum./ Un rei col·locat a dit/ en Franco va designar,/ ben lligat ho va deixar,/ fermat per vida d’hereus./ Tant si hi creus com si no ho creus,/ no hi ha res de nou./ Mentre, xup-xup, l’olla cou./ Que no volíeu més brou/ d’eixa democràcia rara?/ Se’ns compixen a la cara/ i diuen només que plou…/ Tothom mutis i a callar/ perquè gràcies al Borbó/ vam tenir una Transició/ com cap almon no n’hi ha.

 Idò ja vessa la tassa!/ Guardia civil de verd porrassa/ i nacional policia/ de dins un vaixell sortia/ (piolín o fill de lloca)/ per embolicar la troca/ de son ofici violent/ contra un poble cap-de-roca/ que es declara independent/ i a qui agredien amb porra/ aquests soldats de la gorra,/ per als quals, si no endevinen,/ les fiscalies ho afinen/ com a Sodoma i Gomorra.

 Amb l’escola catalana,/ magisteri que adoctrina,/ amb en Puigdemont que engana/ i TV3 que enverina/ i la ràdio que alliçona…,/ sols es jutja i empresona/ els d’un bàndol./ Gran escàndol/ de la gent/ que gosa qüestionar el sistema/ podrit dins al fonament./ Et cau violència extrema/ si esmentes Carrero Blanco/ però la ‘Francisco Franco’/ rep subvencions./ S’enalteixen els Borbons,/ declaren cosa insalubre/ les urnes de l’1 d’octubre;/ tenen els gínjols/ de permetre arreu els símbols/ feixistes/ uns capsigranys,/ ells dits no-nacionalistes,/ vergonyants/ constitucionalistes/ i patriotes,/ que, sense fer-hi ganyotes,/ envien al Tribunals/ Europeus dels Drets Humans/ una jutge/ plena d’homòfoba sutja.

 Aquí i a Roma/ sembla una broma,/ però no ho és./ Bé, no hi fa res/ veient/ que la gent/ mira cap a una altra banda./ De por, n’hi ha més:/ tota la panda/ roba doblers./ Ves /despacito i no paris: / Tots els precaris,/ perduda feina,/ no esmolen l’eina/ per dignitat./ Somni escapçat,/mentida pura. / És la tortura/ d’una deriva/ autoritària/ que, perdulària,/ ens priva/ de llibertat.

 Son odi eructa/ el més corrupte/ dels vells partits,/ de delinquir màquina abrupta,/ i es llepa els dits/ el criminal/ que manipula l’universal / sufragi./ Vagi allà on vagi,/ M.Rajoy/, de sunya, en té ple el bocoi/ i na Soraya/ o na Cospedal,/ la molt manaia,/ bísties de cosses,/ diuen que tots som iguals/ per la llei i els tribunals./ I un be negre amb potes rosses!

 Idò, Valtonyc,/ valent raper,/ que no ets daltònic:/ veus clar el PP/ i els seus sequaços/ de l’infame statu quo,/ que ens escanyen amb sos braços/ d’opressió./ Que la persecució/ a què et sotmeten, indigna,/ sigui el signe/ de la decència/ contra tanta violència. / Tu, rimant mots,/ planta’ls el plet/ front al fals Estat de dret./ Per la llibertat de tots!