tempus fugit

Al dictat d’un ja madur director d’escena, gairebé més adolescents que joves promeses, feien equilibris en la construcció de dificultoses torres humanes.
Els acròbates vestien de carrer la qual cosa feia pensar que la modesta economia de la companyia, no els permetria la despesa d’adquirir la característica indumentària circense plena d’acolorides peces de roba i lluentors que completarien l’èxit de la funció.
(1) cinquena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc recollit en la categoria “memòria del barri de porta”.