tempus fugit

Amb estudiada solemnitat començava o acabava cada número artístic.
En tractar-se de l’inici, un silenci a les grades ajudava a la concentració de l’artista i quan es tractava de l’acabament, els aplaudiments i els !muy bién, bravo!, motivaven somriures i gestos d’agraïment de l’artista principal i dels acompanyants a la pista.

(1) desena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc recollit en la categoria “memòria del barri de porta”.