tempus fugit

Avui 50è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna?, tu tranquil, això segons diuen beneficia a la ciutadania dins d’alguns avanços en afers de tecnologia punta que vés a saber si sense trepitjar-la la cosa no hagués anat igual.
Tu tranquil, repeteixo perquè això també diuen –i m’ho crec a cegues- va esdevenir-se com a conseqüència de la lluita per l’hegemonia del món contemporani: “Parlem d’un moment històric on les societats dels dos països enfrontats requerien i necessitaven estímuls per considerar-se un estat emblemàtic -afirma el professor-. En aquell moment, el món sencer es va parar per observar l’arribada d’Amstorng a la lluna”. Segons Olivé, la imatge exterior és un dels principals motius pels quals va existir la cursa espaial. “La lluna representava allò inassolible, una mena de mite existencial que es va trencar amb l’arribada de l’home a la lluna. Té conseqüències directes? És clar que no -assegura-, però el que va significar en termes d’imatge és incalculable. Els Estats Units es van convertir en la punta de llança dels descobriments, un paper que els últims que l’havien agafat van ser els europeus amb el descobriment d’Amèrica al segle XV”.
Que t’ha semblat moix matiner?, curiós no?, i sort han tingut els NO habitants de la lluna, perquè sinó, t’imagines les matances?, les violacions?, els espolis? I tot, TOT!!! dat i beneit i celebrat des de la terra des de la Cúpula Vaticana fins al Grup de Bilderberg .