tempus fugit

És la mena d’instint innat més destructiu que conservador de la condició humana que sovint irrompen paratges exteriors. En aquell indret costaner, només quedava la petita ruïna d’allò que en un temps devia ser refugi o amagatall de pescadors i contraban, continuïtat simbòlica, era rere era, d’ancestrals costums de la supervivència humana.