tempus fugit

de tot i de res

24 de novembre de 2020
0 comentaris

“tirar-se dins un pou: fer un acte de desesperació” (i dos qui saps)

Qui sap, si la reixa de fornits barrots de ferro col·locada a la boca del pou, esvairà desesperacions.

Qui sap, si la imatge reflectida en la quietud de l’aigua profunda del pou, generarà el necessari potent emmirallament d’autoestima per acabar d’esvair qualsevol desesper.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.