tempus fugit

El mig desballestat carro que algú s’entesta a conservar qui sap si esperant temps millors que facin passar, al temps dels records, l’actual minsa economia familiar per permetre’l, un cop aixecat el cap de la carestia, la digna restauració integral del carruatge perquè resplendeixi com quan era un digne vehicle de treball, reposa ara recolzat en terra al costat del vell i escapçat tamarell entestat, tanmateix, a recuperar, ell sol però, aquella resplendor que de mica en mica li van retornant les febles branques lluitadores en vigoritzar, dia rere dia, un retorn ple de fulgor.