tempus fugit

La mancança de baixes temperatures d’aquest hivern que ja cueja, a certa edat t’ha obligat a mirar i remirar calendaris digitals de sobre taula o de paret per assegurar-te que sí, que era època hivernal i així, a les altes temperatures, l’esclat de la vinagrella emergent arreu del sòl fins a llocs inversemblants o la visió d’algun ametller florit o, l’estriptis de roba que anaves fent caminant a cel obert i sol punyent, també s’hi afegia la incertesa de saber-ne l’època de l’any per la qual cosa, si no remiraves un calendari, la temença de patir els trastorns de confusió mental -que tard o d’hora arribaran- ja et voltava pel cap i, veient que encara no, un respir tranquil apareixia per una estona fins que barrinaves la propera temença meteorològica que, tot tement-la, tampoc et deixa en pau doncs, esbojarrat com està el temps, definitivament no siguin l’arribada d’onades de calor les que  et facin ballar el cap en ser –per experiència- més difícils de passar que qualsevol dels crus hiverns viscuts.