tempus fugit
de tot i de res
28 de juny de 2021
0 comentaris
«té tu, té tu, i m’he quedat amb el manyac»: es diu referint-se a algú que repartint coses i més coses als altres s’ha quedat amb la part més petita o de menys valor
Té una saludable avançada edat; té un entorn familiar de models tradicionals; té un munt d’agradables o no agradívols records de vivències i, malgrat tot, constatant allò que tant ha sentit dir o poèticament ha llegit, la inquietant sensació de buidor interna és qui se n’endú la palma, però de moment, dissimulant, s’ho calla tot confiant que la desmemòria li tregui la buidesa.
Comparteix això:
Relacionats
un rerefons més del conte “la caputxeta”
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!