tempus fugit
de tot i de res
19 d'agost de 2013
Sense categoria
1 comentari
tarannà
En néixer segur que no duem instal·lades al damunt la tirania o la bondat. Les primeres hores no compten, després sí que, aprenent l’art del fingiment o el de la sinceritat, anirem forjant-nos cap a una o altra condició.
Comparteix això:
Relacionats
“nedant en l’abundància, hi ha qui s’ofega”
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I per un adult, retrobar aquesta infantesa, és no aturar-se en cap resposta que ens eduqui a la tranquil.litat (és vèncer les zones fosques amb la que l’educació ens intenta embullar i acontentar) i sempre lluny de la disciplina pedagògica que voga només en benefici de l’educador.
Si som infants, no caiguem en mans de la gent pretesament civilitzada, perquè podem acabar com Adam i Eva sense recursos davant el bé i el mal.
Quan neixem som a casa si caiem en mans de la mare i del pare que ens estimen, la nostra obertura és, doncs, confiada i així mateix responem (i si responem hi ha dinamisme, talment com quan no ens aturem en cap per què impertinent!).
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!