tempus fugit

de tot i de res

13 de setembre de 2021
0 comentaris

“tallar el bacallà” (esser àrbitre absolut, fer la seva voluntat sense oposició)

En altres temps qui tallava el bacallà encarregava al subordinat de torn que fes rodar la mola per afilar-li l’eina de tall, com ara, si fa no fa, en certa manera.

Un exemple ben nostrat i gairebé de quilòmetre zero el tenim amb els sis subordinats afiladors que, per començar, esmolant jocs de paraules, prest, diuen s’asseuran en una taula de diàleg cent per cent imperialista  en lloc d’una de negociació i és que, al cap i a la fi tot sembla que mentre uns  a la pràctica esmolen l’einam, altres ho fem teòricament aixoplugant-nos en la lletra de l’himne d’Els Segadors.

destresa anònima
02.01.2014 | 8.53
A Sense categoria
no hi ha res
10.07.2020 | 8.02

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.