tempus fugit

de tot i de res

13 de setembre de 2021
0 comentaris

“tallar el bacallà” (esser àrbitre absolut, fer la seva voluntat sense oposició)

En altres temps qui tallava el bacallà encarregava al subordinat de torn que fes rodar la mola per afilar-li l’eina de tall, com ara, si fa no fa, en certa manera.

Un exemple ben nostrat i gairebé de quilòmetre zero el tenim amb els sis subordinats afiladors que, per començar, esmolant jocs de paraules, prest, diuen s’asseuran en una taula de diàleg cent per cent imperialista  en lloc d’una de negociació i és que, al cap i a la fi tot sembla que mentre uns  a la pràctica esmolen l’einam, altres ho fem teòricament aixoplugant-nos en la lletra de l’himne d’Els Segadors.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.