tempus fugit

Després d’escoltar la notícia on diu que vostè ha dit que apropar a Catalunya les persones que anomena polítics presos per rebel•lió (la resta del món sap que són presos polítics que injustament estan sofrint presó preventiva als centres madrilenys d’Alcalà d’Henares, Estremera i Soto del Real) convertiria les penitenciàries catalanes en “platós de TV3”, l’hi he de dir Sr. Bono que avui, quan confiava que la suau tramuntana que prové del nord fent desaparèixer els dolors reumàtics o artrítics de la septuagenària ossamenta que em sosté, podria gaudir d’un millor benestar, el vent de ponent d’on han sortit les seves paraules, s’ha convertit en una ponentada (ponentazo que diria vostè), que m’amargarà el dia tot veient la fredor, cinisme i mala llet que desprenen els seus comentaris que tot i agradar a segons qui (els anomenats del 155) ha de saber benvolgut Sr. Bono que moltes més persones de les que vostè i ells (els del 155) voleu i dieu, refermarem el refrany de l’encapçalament que a partir d’avui, fent-li un afegitó, el llegirem així: “de ponent, ni aigua ni vent ni paraules de mala gent.”