tempus fugit
de tot i de res
somriure del cinisme
El de la Infanta, “ella”, només pot entendre’s des de la condició que sap molt bé de qui és filla i que això l’eximeix de tot delicte i, tot i el mal tràngol passat dintre o fora de la sala dels jutjats , la immunitat adquirida des del bressol, ja la té gairebé a tocar dels reials dits i, en el suposat cas que no pogués sortir-se’n, “ella” o el seu amant espòs, tant un com l’altre s’ho prendran com un gran servei a la definitivament desprestigiada, però encara vigent, corona d’Espanya, en el sentit de tancar d’una punyetera vegada l’afer del cas NÓOS sense gratar més en la recerca de l’origen real, de la corrupció arrelada en tantes i tantes institucions de l’estat començant, està claríssim, per la del reial cap. No hi ha un pam de net, que deien les nostres àvies i continuem dient-ho i quan en trobem un de polit aquest, representa la minoria dins l’aparell de la justícia que, de tant en tant, respirant fondo se la juguen intentant ser coherents amb l’ideal ètic d’allò que van aprendre quan estudiaven dret.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això arriba a extrems increïbles com per exemple, el dels Caçador d’elefants i de fembres de mamífers humans, que no pugui ser responsabilitzat per les conseqüències de la descendència que pugui haver originat. Així es dona el cas, que, amb el més gran cinisme, els tribunals d’aquesta democràcia tan millorable que patim com una maledicció, han negat el dret de investigació de paternitat presumtament originada en un dels allitaments del Monarca promoguda per un presumte fill seu, si mal no recordo domiciliat a La Bisbal d’Empordà.
El cas és també que, aquesta pretesa sang blava, degut a l’endogàmia genètica ha propagat a aquesta dinastia dels Borbons (maledicció d’Espanya i sobretot de Catalunya) una malaltia lligada als cromossomes sexuals: l’hemofilia. Sang blava o sang corrompuda per l’estancament produit per l’endogàmia?
I, apart del maligne mite de la sang blava, el pitjor de tota la Borbonada (comú a la major part de les altres cases reials) és la disseminasió de títols nobiliaris que confirmen l’existència de llepaculs que viuen en un mon apart i que sembla que tinguin dret a grans consideracions que es tradueixen sovint en rendiments pecuniaris.
Per què ens queixem de la corrupció com la sola idea que Monarquia ja suggereix un tracte desmesurat dee favor i de poder consubstancial amb l’amiguisme?