tempus fugit

De matinada el llaüt solca les tranquil·les aigües del port, el so monòton del motor i el personal registre de veu de les persones que l’ocupen, omplen l’acústica de l’humit espai obert. No criden, conversen en veu forta per mitigar el suau prr, prr, prr, del motor. El dia d’avui és un dissabte, el primer de l’estiu, ja és temps de recuperar el plaer de navegar, el salabre està visible i ben a mà, no se sap mai, provaran sort però sobretot xerraran i gaudiran i així quan l’envelliment limiti festives sortides a la mar, allò, sense recança, emmagatzemat a la memòria, de segur que els farà costat per d’alguna manera o altre seguir navegant.