tempus fugit

de tot i de res

29 d'abril de 2019
0 comentaris

solituds

A) De reconeixement i per tant esperançadores de futur, la de les persones preses i exiliades polítiques Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, i Oriol Junqueras tancats dins d’injustes per repressives espanyoles cel•les carceràries i de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comin, Marta Rovira i Anna Gabriel a l’exili, rebent totes elles la bona nova del triomf independentista a Catalunya després del recompte de vots de les eleccions del 28-A.
B) D’incertesa la llarga per agònica solitud de les víctimes del franquisme no reparades jurídicament per l’Estat espanyo o, dins d’un altre context, el manteniment encara de les despulles de dictador en el feixista santuari del Valle de los Caidos per la qual cosa tot plegat fa pensar que si un cop de puny – democràtic- damunt la taula del flamant candidat guanyador del PSOE Pedro Sánchez no ho remeia, després d’escoltar-li la frase “mantra” “L’única condició que posarem és respectar la Constitució i avançar en la justícia social”, sota la qual s’atrinxera encara passat el 28-A, dins del ventall de pactes d’aquí i d’allà una llarga calorosa primavera seguida d’estiu, tardor i hivern calents, és el que s’albira d’esperar a demòcrates -independentistes o unionistes- de l’Estat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.