tempus fugit

En un hortal dels maonesos Vergers de Sant Joan, la petjada del període islàmic queda palesa quan passes pel costat d’una sínia mig en ruïna a tocar d’un dels camins del lloc.
Un cop arribada l’època industrial, la continuïtat dels horts (qui sap si en algun moment de la història en perill d’extinció per la fal•lera especulativa d’urbanistes, constructors amb la sibil•lina col•laboració dels corresponents intermediaris), seguiren rebent l’aigua de regadiu treta del subsòl pels cada vegada tecnològicament millors motors substitutius de l’ancestral enginy de pouar aigua que esperem, ara, protegit com un més del patrimoni cultural illenc a l’espera de reconstrucció per evitar-ne la desaparició, tal com hauran sofert altres sínies de l’illa en més d’una ocasió, a causa de la mencionada especulació o, en el més lleu dels casos, inconscientment per necessitat d’aprofitament de la terra per obtenir més fruits amb què alimentar les famílies.