tempus fugit

de tot i de res

14 de maig de 2018
0 comentaris

senyores i senyors del bloc 155, som noies i nois dels “buenos muchachos” d´en mario

Segurament demà mateix, si els “amos” de l’Estat espanyol no s’hi repensen i compleixen la paraula, amb el molt probable nomenament avui de Quim Torra com a 131 è president de la Generalitat de Catalunya, l’article 155 de la desemmascarada Constitució Franco-borbònica, deixarà d’estar en actiu.
Si això és així, a poc a poc, s’anirà veient que la normalitat institucional de governar socialment el Principat serà un fet a recuperar alhora que, malauradament per curt que sigui sempre se’ns farà llarg, s’anirà veient com els drets civils i humans de qui estan a les presons madrilenyes lluny de casa o a l’exili, s’aniran restituint gràcies al titànic esforç i capacitat professional de l’advocacia, assessors, col•laboradors, familiars, amistats o polítics demòcrates d’arreu del món que els envolten i, no cal dir-ho, sempre amb el suport actiu i visible de més de dos milions i mig de persones “en peu de pau” per l’alliberament dels presos polítics, que no obliden i de moment tampoc perdonen, manifestant-se pacíficament quan, com, i on calgui, ja sigui a Catalunya, a l’Estat espanyol o a qualsevol ciutat europea o del món.
Arran de la sinistra aplicació del 155 i per restituir tot allò que el PP, amb el vistiplau del PSOE i el més plau que vist de C,s, sàdicament ha anat escapçant a les institucions catalanes, és de preveure que els inicis per dialogar seran també un esforç de fèrrica i democràtica voluntat titànica per part dels representants de la Generalitat, per la qual cosa no sé per què el “buenos muchachos”, uns versos trobats a l’atzar de Mario Benedetti, m’han fet pensar en com podria ser, si més no per trencar el foc, l’inici d’alguna de les futures trobades pel diàleg tot esgrimint maneres líriques i punyents abusant d’aquell vessant tan nostrat del seny i la rauxa.

Buenos muchachos (Mario Benedetti)
Ahora que galileo y giordano bruno
han sido redimidos por el humor del papa
también es de esperar que resuciten
y nos cuenten qué tal es eso
de pasar tanto tiempo en la nada
mientras el cosmos mata y se divierte

ahora que el papa nos ha convencido
de que galileo y giordano bruno
eran buenos muchachos / convendría
sacudir con fuerza la inquisición
para ver cuántos santos incluye
todavía a estas fechas

entre las conclusiones a sacar
de este estupor reciente
que invade los insomnios
estimo que lo mejor es ser ateo
pero no de engañapichanga
sino más bien ateo protocolario
ateo confesional
con vistas a que un papa
del dos mil setenta
autorizado eso sí por nostradamus
se anime a decretar en un acto de fe
o en una fe de erratas
que también nosotros
somos buenos muchachos.

(Mario Benedetti, Uruguay, 1920-2009).

el joc existencial
29.06.2016 | 8.38
banc del “si no fos”
25.10.2013 | 8.36
capricis de creixença
07.01.2015 | 8.42

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.