tempus fugit

Sempre és d’agrair, com en aquesta ocasió, poder pispar una imatge i un poema d’algú que l’ha penjat a una xarxa social.

Sempre és d’agrair, i més quan la calorada estreny el cervell, que algú a més a més de tenir la tendresa de fotografiar la moixa o moix absorbint-se en la vista de les teulades que potser li agradaria trepitjar, topi amb qui, encenent-li el llum de la sensibilitat, faci anar el magí per dedicar-li versos.

Sempre és d’agrair, entre altres coses, les visites a l’espai “la gatera” que rep el bloc.