tempus fugit

Sempre, sorgeixen desfetes.
Sempre, cal refer el que s’ha desfet per mancança de cel professional.
Sempre, hi hauran feines d’un acabat en aparença polit però d’una realitat barroera.
Sempre, els manteniments i els seus costos que justifiquen la recapta d’impostos del municipi i que la ciutadania paga amb la mentalitat religiosa o laica perquè, almenys, si hi han esfondrades urbanístiques, que ningú prengui mal, doncs ja se sap que això de demanar responsabilitats: “A plet clar, no cal advocat; a plet dubtós, ni un ni dos” (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals).