tempus fugit

Sempre enfeinada.  Sempre amb el cap cot ensumant trobar la porció d’aliment que t’ofereix la terra.  Sempre destinada al plaer o angoixa d’haver de parir garrins que comercialitzarà la persona, tenidora de la teva vida i, finalment també sempre, quan se t’atura la fase de procrear, atenta observant si, qui s’apropa a tu, té la intenció pacífica de deixar-te fer o, d’immolació pel consum humà.