tempus fugit

Són edificacions dins del parc natural de s’Albufera des Grau, algunes mig enderrocades i altres dempeus potser herència  d’aquell “luxós” projecte d’urbanització denominat Shangri-là, que uns quants vius especuladors del medi ambient volien dur a terme i que en el seu temps va representar la  raonada i contundent protesta d’ecologistes de l’illa amb la col·laboració d’algun que altri foraster com el
“mediàtic”Fèlix Rodríguez de la Fuente.
 
Per sort i gràcies a la pressió dels moviments socials, el projecte als espavilats se’ls en va anar en orris i la reivindicació d’alguns desaprensius propietaris dels mig en construcció o acabats xalets que tenien coll avall aconseguir legalitzar, l’argumentaven amb la prepotència característica d’acaparadors de recursos naturals –i més coses-  arribant a dir en català i castellà: -total, por un mes de vacances, quin mal podem fer?

Encara queda alguna construcció en peu i el més trist és que  alguna està habitada una setmana, un més o tot l’any, les seves raons o privilegis tindran…, són d’aquelles qüestions que no les acabes d’entendre però et passa pel cap que potser vas errada en mal pensar allò de què, una vegada més, les “influencies” amb l’administració haurien estat la causa d’allargament de litigis i que, en realitat, com que no tens cap dèria d’haver de sortir de l’illa per esbargir-te, ignores que uns pocs xalets encabits dins l’as a la màniga d’un “pla especial” formen aquell conjunt legal harmònic i necessari integrat en  tots els parcs naturals del món i per tant, el de s’Albufera des Grau, no havia de ser l’excepció.