tempus fugit

“Pensant en la glòria, es perd la memòria”, així doncs, un arbust de llorer amb el test, per si de cas, tocant de peus a terra.
“Els tomàquets i la sal, són la gràcia dels menjars”, cap problema, un parell de tomaqueres de ramellet que amb un polsim de sal comuna, aquella que mai falta a la cuina, un dia o altre n’alegraran l’esmorzar, el dinar o el sopar.
“La sàlvia, salva”, no se’n parli més, per allò de salvar la pell, cuidarem la que creix dins del test…, ah!, i com que “per Santa Àgueda planta l’alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida” de la tal vegada feminista planta que reacciona els dies d’onomàstiques de dones, li dedicarem per cada santa, un test.
“Encara és verd, és julivert!”, mira tu, la de coses que encara estan verdes: democràcia, separació de poders, llibertat d’expressió i fins i tot gairebé de pensament, sense assabentar-me que se’n diuen julivert però…, ara que hi penso, ja entenc aquell afer de la “isla perejil” que si espanyola que si africana.
“Em quedaria a l’ombra d’uns geranis”, deia Vicent Andrés Estellés, per la qual cosa, ni que sigui en homenatge a ell, un gerani petit en un test, malgrat que faci poca ombra, la viu verdor de les fulles i la peculiar olor, d’alguna manera suavitzaran la calor.