tempus fugit

Quatre gotes de pluja en diagonal caigudes forçades per un llebeig fresquet, deixen per una estona el sòl de la localitat net de taques d’oli dels vehicles i net dels viciats reguerons dels pixats de cussa i ca.

El puntual i persistent servei meteorològic, ahir ja avisava que això duraria poc, vint-i-quatre, o quaranta-vuit hores i que parem de comptar.

Tot plegat, sobtadament, la remembrança que per unes hores, qui clenxina canes està als mateixos hiverns de la creixença i que torni a parar de comptar, ara les criatures, per desgràcia del canvi climàtic, creixen sense poder fer malbé katiusques ni impermeables i, si ens fixem bé, des de no fa gaires anys -el llimoner que controlo és un exemple- per dissort de l’assolellat temps inclús abans de la puntual  poda del febrer, cítrics i altres espècies d’arbres fruiters han mudat el costum de florir per la primavera.