tempus fugit

Era el binari compassat lladruc d’un cànid que sabies, més que imaginaves, que estava tot sol a casa perquè també sabies, més que imaginaves, que, en ser aquell dia l’1-N, el d’anar a visitar el lloc on diuen que per fi tothom és igual, la puntual solitud del ca no duraria gaire més que el temps emprat pels de casa en l’acte d’oferir flors i pensaments d’enyor en aquell indret vetat al gos perquè sabies, més que imaginaves, era pel costum d’escarbar sempre el terra dels llocs poc habituats de transitar.