tempus fugit

de tot i de res

19 de maig de 2017
0 comentaris

quan el pèl de gat no és plugim menut

D’estar sempre arreu i enlloc, no t’immutes ni pel pas de vehicles ni de gent, i com que saps que, “del maig a la meitat, l’hivern acabat”, finalment t’has deixat caure sota un florejat rajoler decorat de fons.
Amb aquesta calorada, no saps com entenem que no estiguis per res més que no fer res doncs tu la patiràs el doble per allò de no poder triar de dins l’armari o calaixera, el pelatge idoni per sortir al carrer.

la decadència dels “ques”
14.02.2024 | 5.13
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.