tempus fugit

de tot i de res

25 d'octubre de 2016
0 comentaris

PsoE, xuclada mort i resurrecció

Absorbit pel PP el PsoE, gràcies a l’aparició d’un tal Gonzàlez, alies isidoro i després X, legitimarà la investidura d’un Rajoy més enfortit que mai.
Els barons i baronesses, ara ja poden començar a escollir el color i mida dels carrets i sedalines del fil que han de menester per cosir, sargir i apedaçar hàbilment -o seguint la norma maldestrament- el que els queda del Partit i ben partit.
Diuen que un bon grapat d’afiliats i de simpatitzants votants, els primers ja han estripat carnets i, escaldats com els segons uns i altres ja no saben gairebé on anar a parar en fugir esperonats del teatre Ferraz70, on actuen les primeres figures del Partit i ben partit.
També diuen que part del públic esquerrà que distanciat presenciava la comèdia dramàtica, avergonyits uns i descarats altres, d’alguna manera després de cada representació, s’asseien – i continuen asseguts- al portal de casa esperant veure passar el cadàver del rival dels principis revolucionaris escapçats, tot sabent que la resurrecció del mort, gràcies a les febleses pròpies de la novella organització a la qual pertanyen, només serà qüestió d’hores.
I per acabar també diuen que per a un sector discret de públic, la funció contínua damunt l’escenari de Ferraz70, en tenir ficat al cap la determinació  independentista fins als límits de la insubmissió que ara -de moment- encapçala un tal Joan Coma, resident a Vic, amb tots els respectes i sense aplaudiments quan la claca ho mana ni sense xiulets quan algú comença a picar de terra, no ens fa ni fred ni calor, és a dir, que de cap a peus senzillament ja ens rellisca.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.