tempus fugit

de tot i de res

12 de febrer de 2015
0 comentaris

prohibicions

Des de fa dècades, vetar llibertats que creiem assolides està de moda. Viatjar en avió duent tisoretes o pinces per depilar celles o bigotis incòmodes per la, “com ha de ser” diuen, estètica femenina dins d’un necesser o bossa de mà està prohibit entre altres dels objectes que figuren en una llarga llista. Ho està també manifestar-se un grup o col•lectiu pel seu compte encara que ho facin amb motius carregats de raó i tanmateix, no pots prendre cap tipus d’imatge o dada identificativa dels blindats –o no- “goril•les” uniformats que algú els ordena acudir al lloc per intimidar o, arribat el cas, reprimir contundentment les protestes que consideren producte d’una dèria d’antisistema endèmic instaurat en part de la ciutadania i que cal eradicar pel bé -el seu, serà- del conjunt de la societat. Multes astronòmiques si et detenen i, per acabar-ho d’adobar, la cadena perpètua activada a l’estat espanyol eufemísticament anomenada “presó permanent revisable” vergonyosament secundada pel partit majoritari a l’oposició.
Sort que de tant en tant, fent un saludable passeig que et desconnecta dels mitjans informatius d’aquest tipus de notícies, se’t pot arribar a treure la mala llet, clar que, si et vénen ganes d’asseure’t per continuar evadint-te i topes amb el banc de la foto, ja as begut oli!, no hi ha sortida, el cercle es tanca tant que fins i tot creus que ja s’atreveixen a prohibir que prolonguis massa la mirada, i per una estona, tot sentint-te protagonista d’un relat del genial Pere Calders, et fas un tip de riure que, si més no, serveix d’antídot per no emmalaltir encara més la ment “antisistema”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.