tempus fugit

Un cop estigmatitzades les innocents gavines amb les sigles del PP, les afectades per la síndrome d’Estocolm, no perden ocasió de mostrar-se damunt d’emblemàtiques escultures (sigui quin sigui l’autor) fent-les servir com a pedestal o atalaia del domini territorial.
Durant 4 anys de majoria i corruptela absoluta, la semi desfeta del dia 20D a les urnes als PPraires els hi va gros, però s’aferren i s’aferraran a mantenir-se ferms damunt dels PPedestals del partit, del setial reial, i del tribunal constitucional entre altres i, malgrat detectar que són suports de fang, “ells” saben que és aquella mena de fangueig viciat que els hi permet mantenir, gràcies a estratègiques coalicions, la permanència en els temps dels temps i, si no, temps al temps.