tempus fugit

Dissabte, el “comunicado a la nación” del president del govern de l’Estat van ser cinquanta minuts de persistent monotonia verbal acompanyats d’una sonoritat, ara minvant ara augmentant, que sortosament aconseguiren endormiscar la transversal audiència, la qual cosa propicià l’estalvi d’escoltar per enèsima vegada l’evident que fa dies se sap gràcies al civil i militar “parte diario” del quartet del “Comitè de crisis del COVID-19”.

Menys favorables, gairebé totes les opinions referents al contingut de les reiteratives frases del “Presidentedelgoviernoespañol”  van, des de qui les compara amb les d’un mediocre coaching emocional o a les d’un no menys mediocre psicòleg emotiu, semblances del tot encertades a les que s’hi pot sumar a la d’un caspós sacerdot donant primer consells i acabant amb l’absolució després d’escoltar la ira dels qui, desesperats, estan patint el col·lapse sanitari siguin personal del sistema de salut o usuaris familiars i amics, tot per la gracieta de retardar prendre mesures dràstiques des del “goviernodelanaciónespañola): (una setantena de científics d’arreu de l’Estat han signat un informe dirigit al govern espanyol on s’exigeix el confinament total de les comunitats autònomes amb més afectació pel coronavirus).

Ahir diumenge, l’exemple de qualificar Pedro Sánchez com a mediocre coachin emocional, psicòleg emotiu i caspós sacerdot, és de calaix d’impremta per què, tot sabent ja les mesures d’allargar quinze dies més la confinació a casa, com aquell que dóna un cop de puny damunt la taula per demostrar sensatesa, va esperar a dir la notícia en la videoconferencia amb els presidents i presidentes de les autonomies, qui sap si per salvaguardar la ineptitud que té (o li fan tenir els d’unagrandeylibre) sobre el complex tema del coronavirus.

Més tard, un reincident Pedro Sánchezzzzzz…,amb el “comunicado a la nación”,  novament emulant la monotonia del Cànon de Johann Pachelbel, aconseguí allargar més d’una de les mitges diades de l’audiència.