el tothora sobtat repòs etern
19 de juny de 2024
Sense categoria
0 comentaris
Els teus ho sabien i tu el primer, però, així i tot, l’últim alè sempre semblarà que sigui el de sobte, el de repent.
Els teus ho sabien i tu el primer, però, així i tot, l’últim alè sempre semblarà que sigui el de sobte, el de repent.
Fins ara popularment s’ha afirmat que l’hort és de l’hortolà, la barca del patró i el bestiar del pastor, però si afegim que un banc del mobiliari urbà és de tothom, honestament hem de dir que també un banc és del banquer que treu profit lucratiu manegant-los els calés a tots plegats.
Dia a dia, apropant-se al tòrrid estiu, brots de morera omplen el residual brancam de l’arbre del creixent selvàtic i ombrívol fullam a plaer explorable, només, per voladors insectes i ocellets.
T’he de confessar que el primer dia que l’estora d’espart va ocupar el seu lloc a terra, tot d’una vaig malpensar que tu, esmolant-te les urpes en poc temps la faries malbé, però no, des del primer dia i del segon i així fins fa uns quants mesos tu, l’estora senzillament la utilitzes com a
També hi ha aquell llenguatge urbà de les façanes que permet imaginar a l’interior de l’habitacle buit, l’existència penjada de la paret o dalt d’una lleixa, d’un rellotge aturat de la mateixa manera que, damunt les forquilles, culleres i ganivets espargits dins d’un calaix de l’atrotinat bufet, l’encastat verdet acumulat des del dia que el
Sabia que estava enganxat al rectangle vidriat de la pantalla del mòbil, sabia que si trobava el remei, com en altres addiccions, se’n sortiria prou bé, però cercant la resposta dins d’alguna de les aplicacions, eren tantes les solucions que irremeiablement encara el feien més dependent del maleït mòbil.
Les reformes tenen això, a fer punyetes l’emblemàtic fumeral i teules d’origen manual al 90% ben conservades i, en el seu lloc, quin remei!, ficar-hi una innovada sortida de fums i teules de rabiüda uniformitat de fabricació industrial.
Sembles ser tot un cavall, poni de les illes Shetland, i de ser així, no és d’estranyar que la insularitat de ses illes Balears facin que, de fet, et trobis com a casa. Comparteixes tanca de pastura amb dos o tres parents teus i, a vegades, amb algun exemplar de cavall negre de raça menorquina
És el que tenen els menuts norais, poder còmodament practicar la semi “a la gatzoneta” tot fent-la petar amb llargues o curtes xerrades via satèl·lit.
I neix el dia i el sol escalfa…, I transcorre el dia i el sol bruseix…, I mor el dia i el sol desapareix, però no l’escalfor…, I neix la nit i saps que, el maleït sol, ja esmola els rajos per a l’endemà.
Quin encert tenir la pensada de fer créixer plantes enfiladisses; a l’estiu transmeten fredor, a l’hivern calor i cada dia de l’any fascinació.
Adaptant-vos a la velocitat de la barcassa de pesca, quina cridòria de xivarri que foteu barallant-vos entre vosaltres i tot per veure qui s’endú, cap a l’estómac, un bocí de les restes que no tenen sortida al mercat de consum llençat al mar. Qui de prop pugui observar-vos s’adonarà que en algun o altre moment,
Des del primer segle de l’era cristiana, l’Homofòbia LGBT-fòbia o hetero sexisme, la Misogínia i les ganes religioses de controlar-ho tot, han estat latents sota la capa del sol, així i tot, per què se’ns fa estrany la divertida frase d’advertència “C’è già troppa ‘frociaggine’” que l’actual progressista Papa ha dit als seus col·legues?…, ha
No tenen volada d’ocell, no tenen nedada de peix, però si tenen piragua, rems i coordinades palades que els faria il·lusió, dins d’una suposada cursa de velocitat, pensar a quedar dels primers.
Poca broma quan la biodiversitat autòctona pateix qualsevol mena d’invasió. És el cas que ha provocat la protesta ciutadana de 10.000 persones, recentment celebrada al poble d’Alaior (9012 habitants el 2018), la mateixa de tots els pobles de l’arxipèlag balear, on la població autòctona pateix les conseqüències de la -ni que sigui pacífica-invasió d’espècies de