Com que en aquell temps sempre pel bosc pasturaven ovelles, el dia que el llop s’encapritxa de la caputxeta tots els ovins varen fer festa grossa veient que, ni que fos per una vegada, els seus dos botxins -l’home i la bèstia-, es mataven entre ells.
Encara que fotis cara d’emprenyat entaforat dins el carret de la compra, segurament aquesta situació t’agrada més que la feinada d’anar tocant de peus a terra ensumant-ho tot. Si com sembles ets de raça Maltesa, déu-n’hi-do l’aristocràtic historial genètic que acumules no només gràcies al físic sinó que també, arribat el cas, en defensa de
La triada solitud té això, por d’un dia de debilitat perdre el cap i embarcar-te en un creuer.
Per no ser grotesc, però sobretot per la por de no augmentar l’incivisme de qui deixava brossa casolana en el camí, va ser el motiu pel qual educadament i públicament demanar-li, al malparit que ho feia, no utilitzes aquell racó com abocador de fems.
També semblava que no arribaria mai la sensació tèrmica de gelor al fràgil cos dels coloms, però tot al contrari de la del feixuc estiu ara, pel llenguatge corporal queda clar que el colom del plomatge fosc suporta més bé el fred que el del plomall blanc.
Fins i tot l’esforç de gotes procedents de reg o d’un benefactor ruixat resistint-se abandonar la superfície de les fulles ens fa saber que, sense ànim d’emmagatzemar naturals maines, gairebé res ens serà donat.
Tot vivint-hi li feia mandra “baixar” a Barcelona per anar a l’antiga merceria per cercar allò que sabia només allí trobaria i, dia sí dia no, s’inventava canviants excuses fins que un dia, tipa donar-hi llargues, decidida va baixar, va entrar a l’emblemàtica botiga i va quedar meravellada veient l’ordenada gamma dels colors dels cabdells
A vegades miro l’entorn quotidià o el recull de notícies televisives com aquella que mira alhora “el jardí de les delícies” d’El Bosco i, “jocs de nens” de Brueghel, uns aiguabarreigs de persones i circumstàncies dins l’espai global comú. En principi, el quadre d’El Bosco, van anomenar-lo com “una pintura sobre la varietat del món”
M’imagino que allò que et passa pel cap és la pregunta de l’encapçalament, però sense imaginar-ho, sé que estàs desitjant m’acosti i t’acaroni per així obtenir, durant l’estona del suau maneig damunt teu, totes les respostes.
D’abismal podríem dir la diferencia entre els coneixements a traves de toms enciclopèdics i els del Google d’un ordinador.
Lentament, del port de Maó, anaven desapareixent referents del passat feiner de l’art de la pesca marítima. Un cop tapiada la porta d’entrada de l’hangar, era de suposar que aquelles persones que pescaven encara que només fos un, deixaven de ser triomfadors per, d’alguna manera passar qui sap si per la crisi o, en el
Ben bé t’han deixat encarregat de la paradeta, cosa que sembla t’agrada prou per estar atent a resoldre qualsevol regateig i, fins i tot amb una bona ensumada bellugant la cua sabràs decidir si val la pena de tancar o no, de mutu acord, el tracte comercial.
Sucumbint als agressius canvis comercials, dins la primera dècada del segle XXI va desaparèixer part de la història comercial illenca, el d’una emblemàtica botiga, papereria, quiosc, llibreria d’un cèntric carrer de Maó que, al soterrani, conservava maquinària de principis del segle XX, dedicada a l’art de la impremta per a tots tipus de treball. Al
… el d’una imatge que val més que mil paraules.
La llum del dia encara reflecteix fumerals veïns, però…, què carai d’estalviar electricitat amb la bombeta apagada…, a plena llum del dia, accionem l’interruptor i que llueixi l’ornament nadalenc ni que sigui per distreure’ns els mals de cap i malsons propis i globals.