Malauradament no hem d’anar gaire lluny de la imatge sangonent de toros lidiats que botigues de “souvenirs” s’entesten a seguir comerciant tot i que a les balears sortosament aquest tipus d’espectacle, el taurí, ja no es faci, ja que l’exemple d’escarnir faltant al respecte el decòrum d’un animal abatut que en algun restaurant gosen fer,
Que en fa d’anys que s’utilitzen els didals no només en la costura, que en fa d’anys amassant crespells, i que en fa d’anys que un vell forn de llenya en el seu temps inaugurat amb el nom “és forn nou”, a Sant Climent, sortosament, continuï en actiu.
Massa sovint, el blau cendrós de l’oblit sorgeix per defora i per dins de la ment. “El color és el blau: blau fosc de la tarda, atzur del mar a migdia, blau -blau cel del cel- i el blau Cendrós de l’oblit.” Fragment de “l’arrel de l’aigua” de Montserrat Abelló
Prest tot un poble, el català, com si les mans fossin grillons de pau i convivència, les ajuntarem físicament o mentalment, tot formant una cadena humana reivindicativa per apropar-nos, sense complexos ja, a la independència.
Una mica psicològicament sembla que conclòs l’agost, l’estiu, avariciós aglutinador de diades populars i festes majors, ja comença a ser passat. Qui dia passa anys empeny! Avui la tarda em porta una alegria suau; lliri d’aigua que sura mansament en la llacuna. Avui les mans reposen damunt la falda, ben aparellades, sense recança. Montserrat
No ens estimen però nosaltres, obligats a fer-ho, tampoc. No ens respecten però nosaltres, perquè s’ho han guanyat a pols, tampoc. Ens volen mesells i saben i sabem que no aprendrem mai a ser-ho. Escudats en una constitució que van fer-se a mida, no han volgut ni ara volen dialogar, tenen por que el món
Veient l’organitzat einam és fàcil deduir que el resultat final del treball de la persona que l’empra, sigui també el d’una feina ben feta…, si més no, així ho pot fer pensar l’artística visió de l’argolla.
Cada dia, als ports de l’arxipèlag balear atraquen monumentals creuers que constaten “la insuportable levitat de l’ésser”. Per sort a prop tenim ments privilegiades en treure`s del damunt possibles responsabilitats dient-nos com podríem solucionar la carència d’alimentació per manca de recursos econòmics que, de forma alarmant, ja comencem a patir. http://www.arabalears.cat/balears/reina-insta-demanar-aliments-creuers_0_982701797.html
Traginant amunt i avall els graons també de l’existència, qui no parla mentalment amb els seus –morts o vius-, adonant-se potser amb rancor dels menyspreus rebuts o, amb remordiment, dels atorgats? “Busca molt lluny dins de la teva ment i parla amb els teus morts en el lloc on es formen les borrasques” Fragment de
“Les glaneurs et la glaneuse”, les espigoladores, un bell reportatge de la carismàtica directora de cinema francès Agnes Varda. No només les persones (unes per necessitat més sovint que altres), practiquem aquest ancestral costum per sobreviure sinó que, malauradament durant els recents anys, les entitats bancàries de l’estat amb la modalitat de les “participacions preferents”,
Una solitària espelma de pregària encesa dins del temple però pels carrers, plens de creients o no, es pot detectar les que ja massa gent, invisibles i amb silenci, duen a sobre.
Diuen que els russos aposten per les mediterrànies costes pel seu oci d’estiueig o bé, els de les grans fortunes, per invertir-hi. Gairebé agonitzant, alguns dels nostres ajuntaments o famílies, esperen als nous soviètics amb candeletes, una munió de propietats urbanes obsoletes d’ús (el públic no els és rendible), i per tant abandonades despectivament estan
Un dia més de desfer i refer les xarxes, a penes l’equivalent als dies que té un mes són els dels guanys dígens per sobreviure la resta de l’any.Cada vegada manco són els que salpen amb els ormeigs preparats que han adobat i fermat entre pensaments, monòlegs, diàlegs que donen fé de la realitat.El baix
http://www.menorca.info/menorca/473382/desvio/turistas/crisis/egipcia/acaba/llenar/isla S’incrementen els vols, s’incrementen les reserves, som un destí turístic segur que els donem la benvinguda entre crepuscles rogencs que sembla siguin, recordant el roig de la sang vessada, els únics sensibles. Som un destí segur i cada vegada més preparat, servicial i ignorant, voluntàriament, de les desigualtats socials que ens envolten.
Tant de bo com caminar fora dels cercles d’asfalt fos tan senzill poder sortir-nos dels dels nostres vicis, secrets o no, en els que estem atrapats.