En néixer segur que no duem instal·lades al damunt la tirania o la bondat. Les primeres hores no compten, després sí que, aprenent l’art del fingiment o el de la sinceritat, anirem forjant-nos cap a una o altra condició.
Els nacionalistes espanyols adscrits o simpatitzants del PP, partit que governa l’estat, ambdós cada vegada més caducs i qüestionats, són ben bé tal qual l’au adaptada com a símbol del seu anagrama. Voletegen, criden i es barallen entre elles per un tros d’aliment rescatat de l’abocador de fems, els agrada la merda, la putrefacció, la
Consentir que deneguin l’arrelament als que sovint convertim en esclaus que fan les feines més feixugues de la societat, és l’apartheid encobert que totes les persones practiquem tal vegada massa capficades -però dins de casa nostra- per l’actual situació d’inestabilitat social.
grÀcia
El ministeri de l’exèrcit es vol treure del damunt les propietats ara obsoletes -potser de sempre- que encara té escampades per arreu del territori de l’estat i que malauradament, en molt poques ocasions són rehabilitades i utilitzades per oferir un servei social en benefici de la població de l’entorn. L’abandonament per part del ministeri amb
Un petit hort urbà que sobreviu dins del poble de Sant Lluís, mantenint la tradició d’hort casolà i lluitant, tal vegada, contra la temptació d’edificar l’encara no solar amb mínims però lucratius apartaments, no només té connotacions espirituals, sinó que també en la forma de la sembra, el seu cuidador, un britànic per cert, practica
Aquesta és una de les obres que fins el 4 d’octubre estaran exposades en espais públics del poble de Fornells. El “Passeig d’escultures Fornells” és la primera edició d’un projecte artístic format per un grup d’artistes (pintors i escultors) en relació amb Menorca. EL CAMINANT, HOMENATGE A GIACOMETTI, 2013 TALLER D’ESCULTURA CENTRE D’ART CIUTADELLA Coordinacions:
Però si voltem una mica, amb imaginació també podem trobar peces escultòriques fora de catàleg que, sense voler ferir cap sensibilitat, fins i tot ens podem inventar el nom i autor de l’obra, tal qual és aquesta: “APLEC” joan brossa, exposada durant tota la temporada d’efervescència turística a l’illa de Menorca.
Ja se sap, la dèria per una particular estètica obligada pot fer trontollar, no només la llibertat de la persona, sinó també la de la flora o fauna de l’entorn.
FAVÀRITX A peu o per l’estreta carretera que ens apropa al far de Favàritx, en arribar-hi trobem una gran bassa temporal (llac) anomenada Es Cos d’es Síndic, els experts diuen que és peculiar doncs s’alimenta tant de l’aigua de pluja com de l’aigua de mar quan en aquest hi ha forts temporals. Ecològicament és de cabdal
A) Des de l’espai obert, una persona contempla el món. B) Una modesta càmera de fotografiar, però de nova tecnologia, enregistra el fet. C) El record d’una frase “li semblava un univers on no sabia si havia anat a viure-hi o a morir-hi” dins el text que un sensible escriptor va forjar, ho clou tot.
Per l’entorn, la moixa té totes les traces de pertànyer a l’antiga burgesia convertida, a partir de la segona guerra mundial, en la denominada classe mitjana també en greu perill de desaparèixer en nom d’aquest 1% “eniotat”que gaudeix dels paradisos fiscals legalment establerts i autoritzats per la colla de polítics i legisladors llepaculs que els
Els habitacles construïts amb materials de baixa qualitat per baratar costos i que, tal vegada, algun barroer arquitecte va dissenyar amb menyspreu sabent que anaven destinats a gent modesta, fa que les humitats siguin el pa nostre de cada dia en qualsevol estació de l’any o, que els espais per estendre la roba, siguin inexistents;
Penjat del sostre d’un nou gran espai privat de mercat vell, et mous segons bufi el corrent d’aire mirant d’aquí cap allà. Ets un ninot rèplica del famós floquet de Neu del zoo barceloní, on diuen que el van dur per salvar-lo d’una mort segura. Quan encara era un infant, un malparit pagès local de
La conversa: –l’avia n’estava orgullosa, de vegades al capçal del llit, de vegades damunt l’enorme calaixera…, Ja se sap, amb la crisi tot pot tenir un preu o tot, -cercant un guany- ens pot fer nosa, fins i tot els sentiments