tempus fugit

De totes a totes convençuda del mite que assegura que, no és el gat de la casa, sinó que la casa és del gat, des del primer dia que vau entrar, Eurídice, Orfeu ja he assumit passar a ser la vostra mainadera i dona de fer feines de la casa.

Sé que m’esperen uns mesos de paciència, divertiment i consentiments com per exemple, el de convertir l’estora en un túnel de gresca tot d’una que la vau veure doblegada aquell matí d’agranar a fons, però estigueu alerta perquè si encara, més després dels sis mesos que han passat de la seva desaparició tornés en Brusqui, l’antic propietari, se’ns acumularà la feina no només de solucionar la bona convivència sinó la qüestió de la propietat immobiliària.

Nota. L’Orfeu és un ben plantat de pelatge gris tigrat mil·limétricamente conjuntat…, sort que l’Eurídice, de pèl negre i blanc anàrquicament coordinats, s’encarrega de desmitificar-lo.