tempus fugit

de tot i de res

15 de gener de 2014
General
0 comentaris

obscenitat ornamental

A Maó, uns obscens – però per algú decoratius- obusos, rodegen el monument franquista a la memòria dels “seus” caiguts en combat. Molt a prop es troba la residència d’ancians i els encara eixerits usuaris que surten a fer un tomb pels voltants, sovint passen pel costat d’aquests, en el seu temps, destructius artefactes que a més d’un els devia aterrir en la infància o joventut. En general, desconeixem l’opinió que poden tenir referent al conflicte bèl·lic que van patir en persona, ignorem si per alguns els obusos representaven la victòria dels seus colpistes ideals o la sempre condemna dels drets humans, però molt em tem que els segons siguin la minoria dins la residència, i ara, durant les estones dels records d’infància, quants rostres generacionals desapareguts anticipadament per l’exili no els vindran al cap maleint així també, en silenci, l’ocasió robada pels colpistes als republicans, de poder passar junts la darrera etapa de la vida.

P.D. Ahir, un cop enllestit aquest apunt al bloc d’avui, TV3 va emetre el sempre excel·lent treball de “sense ficció” titulat “El món on volíem viure” dedicat al reportatge que el gran mestre de la fotografia i sentiments, Robert Capa va enregistrar durant un dels penosos dies de l’èxode de la població civil republicana davant l’entrada del maleït feixisme a l’estat espanyol, i en veure la coincidència el penjo per a qui pugui interessar.

http://www.tv3.cat/videos/4854071/El-mon-on-voliem-viure-Robert-Capa-15-de-gener-de-1939

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.