tempus fugit

Amb el 155 pretenien descol•locar l’independentisme i sobiranisme. Només en principi i en part, ho han aconseguit. Uns engarjolats, altres exiliats i per real decret de la cort del regne d’Espanya, per enèsima vegada, una República Catalana invalidada.
Aferrades a les conviccions més que a les idees, el col•locat que ens descol•loca, segurament ben descol•locat quedarà.
A corre-cuita eleccions autonòmiques convocades amb l’estratègia d’un PP desbocat secundat per un PSOE- PSC, desorientat?, no, esmaperdut!, i un C’s cada vegada amb més esvàstiques als cervells, conxorxats tots plegats amb uns caps de colla del poder judicial que de la intransigència fan partidisme, pretenent acabar amb l’antidemocràtic mal son que no els deixa viure la condició humana pacífica i dialogant que tota persona té en néixer, mal son del fet que el poble català, fart any rere any de traves i filibusterismes al senat i parlaments, s’hagi declarat atenent els resultats d’un legal referèndum, republicà, independent i lliure.
La prepotència i supèrbia del clàssic bipartidisme sorgit de la transició encarregat de ser el gran germà vigilant de la “España una grande y libre”, màxima heretada de l’enderiat franquisme, no els ha deixat avançar sota els principis de la democràcia ben entesa, i així per imperatiu legal, el dia 21D han convocat les “seves” eleccions autonòmiques sense adonar-se’n que ara, una majoria de la ciutadania farta del desorbitat totalitarisme del govern de l’Estat, la trobaran com sempre pacífica i dempeus més unida que mai, plantant-los cara, amb la qual cosa, comporti com es comporti la UE:
Aferrada a les conviccions més que a les idees, el col•locat que la descol•loca, de ben segur que descol•locat quedarà.