tempus fugit

D’on ahir l’afició del Barça sortí d’allò més feliç i satisfeta, escrit en angles (perquè arribi a tot el món) al Camp Nou podia llegir-se la pancarta que deia “Only dictatorships jail peaceful political leaders” i tenen raó, per això, la Crida Nacional per la República presentada a l’acte del Congost a Manresa el 27-10-2018, orquestrada per gent a l’exili i a la presó, en el moment pressent és tot un encert que posa al descobert la nova alenada de dignitat en el llarg viatge pel procés d’independència i republicà de Catalunya, doncs possibilita veure les múltiples i assenyades obertures basades en un humanisme demòcrata i pacífic forjat amb el pes de la raó, amb què poden traspassar-se les intransigències d’arbitraris murs ja siguin de l’Estat espanyol, ja siguin de la controvertida UE temorosa de veure que, vulgui o no vulgui haurà de donar respostes tot veient que les mancances de democràcia d’algunes de les seves institucions, si fan política d’ulls tancats o miren cap a un altre cantó, a poc a poc, aniran quedant al descobert per l’acció de la ciutadania catalana posada en peu reclamant i exigint el dret de decidir allò que vol ser com a poble.