tempus fugit

de tot i de res

10 de febrer de 2017
0 comentaris

mirar sense miraments

Tu, moixet, no tens cap mena de cautela per amagar la flaquesa de la tafaneria. Amb una deixada anà del cos per acomodar-te’l, separes el cortinatge que discretament garanteix la invisibilitat de l’interior i que alhora, mantes vegades, nosaltres els humans utilitzem d’escut amagatall quan, com tu,   xafardegem l’exterior.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.