tempus fugit

Ja sigui per la mala qualitat del teixit que sovint acostumen a tenir productes de botigues dels “xinos”.
Ja sigui pel frau d’una Espanya constitucional qüestionada pels orígens dictatorials i corruptes de l’endèmic feixisme gestionat 40 anys per Franco i més tard i fins ara, pels hereus i còmplices.
Ja sigui per la fragant constatació dins l’Estat espanyol d’una mancança separació de poders.
Ja sigui per la vergonyosa realitat de sofrir haver de tenir pacífiques persones representants d’entitats cíviques i polítiques elegides democràticament per la ciutadania, en situació de “preses polítiques” –
Ja sigui, sortosament, perquè gràcies a les que estan patint exili, organitzades, fan la tasca de denunciar dins la UE i el món, tota la incivilitat que practiquen algunes institucions d’aquest “Estado Español” sota la influència dels poders fàctics.
Ja sigui per la força del somriure pacífic o la tossuderia de voler escollir l’opció referendada d’esdevenir-nos una independent República Catalana, o continuar essent la “Cataluña Autonómica” que a la curta i a la llarga sempre, ha beneficiat i beneficia més els interessos centrals exteriors que els interiors.
Ja sigui, finalment però, per les inclemències del temps, aquesta visible mig desballestada bandera espanyola que oneja als quatre vents, poques persones negaran que no dóna fe del patètic paper democràtic que dins la UE i davant del món està fent el Regne d’Espanya.