tempus fugit

de tot i de res

10 d'abril de 2014
Sense categoria
0 comentaris

mercat?, de proximitat, sí

A la fira del camp d’Alaior celebrada el mes passat, l’activitat estrella com sempre recaigué en l’enèsima exhibició i concurs morfològic de bestiar boví que atrau la presència de les autoritats governamentals, hagudes i per haver, àvides de lluir-se elogiant la dedicació dels esforçats ramaders que encara es neguen a llençar la tovallola i, pel cap et passa allò que creus que també pot passar pel cap d’ells, els protagonistes dels goigs del certamen, i que de cap manera passa pel cap de les ombres cercadores de vots, em refereixo somiant utopies que tot seria un paradís si en lloc d’obeir (els personatges ombrívols que diuen ens representen a tots), la dictadura de Brussel·les acatant les minses quotes lleteres que ens autoritzen com a membres de la UE, defensessin a capa i espasa (en el seu cas capote i espada per allò de l’afinitat amb la barbàrie taurina), exigir el dret a la producció, elaboració i comercialització làctica pròpia necessària, per abastir el consum de proximitat que tant dignificaria la ramaderia i l’entorn natural de ses illes.

Per a l’1%, un dia a l’any la fira de lluïment personal amb paraules buides, i per a 99% cada dia de l’any el somni de la quimera.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.