tempus fugit

Doncs sí, era una època que a més a més de, amb molt de respecte transgredir-los el patrimoni talaiòtic tan llaminer de ser explorat, en visitar els pobles -en absències de polígons industrials- trobaves tota mena de botigues que abastien les necessitats quotidianes d’una família, un mercat municipal amb carnisseries, peixateries, verduleries…, tot plegat professionalment atès segons la tradició i costums autòctons, però…, ai, ja fa temps que això forma part d’un passat també transgredit turísticament sovint, amb més poc que molt de respecte, la qual cosa fa sorgir notícies de lligam i dependència cap a puntuals massificades estiuades cada vegada més globalitzades.