tempus fugit

Ferint-te, devia ser la precisió d’un llamp caigut damunt la base del tronc; més tard violentes ventades s’encarregarien d’afeblir-te tant, el lligam de les arrels amb la capçada, que obligaren l’emblemàtica copada just a l’alçada que et permet continuar l’existència a tocar de la Taula que ara, sense el teu característic gegantí referent d’ullastre acaparador d’escena, ha quedat, solitària, com la diva pètria del recinte talaiòtic.