tempus fugit

de tot i de res

12 d'abril de 2016
0 comentaris

l’oxidació també pot ser noble

Saps que la imatge és la típica i tòpica, moltes vegades fotografiada, d’un dels elements més característics que conformen el singular espai rural de l’illa encasellat, entre milers de quilòmetres de paret seca, amb intervals de la peculiar tanca d’accés d’un cantó a l’altre dels camps o a la casa del lloc i, no per això, menysprees la vulgaritat de caure, i dels que hi cauen, en la temptació d’enregistrar el detall superior de la tancadura d’una barrera d’ullastre, en aquest cas, una de fusta envellida i l’armella i cabotes de claus ja oxidats resistint el pas del temps i modernitats conscients, que això de la feina ben feta d’un arader i la tradició d’usos, no tenen fronteres dins l’espai del temps.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.