tempus fugit

Tenen cara d’emprenyats, més de mig segle engolint i engolint bones i males missives de correspondència comercial, personal, sentimental, avisos oficials i, tota una munió d’empleats públics del servei estatal de correus, classificant-les dins l’estafeta o a fora, patejant els carrers, repartint-les a domicili; tot un món reduït ara a una minsa activitat amb milers i milers de llocs de treball volatilitzats gràcies a les -ja no tan noves-, xarxes informàtiques a l’abast de tothom, que faciliten les comunicacions sense necessitat d’intermediaris, però els lleons incrustats al mur, continuen malcarats, potser abans extenuats per la feina i ara, espantats pel que acostuma a passar amb els canvis d’era, pel genocidi dels llocs de treball.