tempus fugit
de tot i de res
l’íntegre antisistema
No és gens fàcil ser antisistema quan un cop immersa dins del sistema veus que et procura comoditats i que tu, l’ús que fas de les gandules són de plaer i no de necessitat com la dels camps de refugiats que coneixes a través de les notícies i no acabes d’entendre (perquè defuges profunditzar) com és què uns estem bé i d’altres no.
Tanmateix així, aquelles persones que sí que profunditzen (potser com el xicot de la foto que prefereix la incomoditat del terra a la comoditat del sistema) ens poden fins i tot arribar a espantar quan cremen containers o trenquen vidres de prestigioses entitats bancàries o empastifen i destrossen polits aparadors de multinacionals de l’automòbil o de la moda, tapant-se el rostre amb un mocador o passamuntanyes per por de ser reconeguts i acabar en un calabós per haver anat contra les cuirassades forces de l’ordre que, també, duen tapada la cara no sigui que, un cop vestits de paisà, algú pogués reconèixer un, i fer-li un lleig recriminant la seva condició de sicari a càrrec dels que ofeguen i exterminen els pobles de la terra en nom de l’economia de mercat, que per alguns pot sonar tan bé i que ens posa tantes comoditats a l’abast.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El retrat de l'”antisistema” que heu fet és del tot fals. El retrat és d’un descerebrat que s’ho passa “teta” fent les mil i una…
I ami, més que por les accions i -sobretot- els arguments que aquests quatre xupopters amb intencions parasitàries em fan pena.
Atentament