tempus fugit

D’entrada, moixets, perdoneu que us compari amb un fiscal Maza i una jutgessa Lamela que, ni de bon tros us arriben als coixinets dels dits de les potetes.
Moix i moixeta, esteu fets un parell d’intransigents. Sembleu la representació felina de la Fiscalia i del Tribunal Constitucional d’aquest disbarat en què s’ha convertit l’Estat espanyol.
Tu moixet, com en Maza, malaltissament observant des de la taula que cap ocell lliure de volar, s’aturi pels voltants del pati, i si ho fa, d’una urpada l’enviaràs cap avall a on la moixeta, estil Lamela, l’acabi d’estabornir privant-lo de per vida del retorn a ser lliure.És l’instint que parlàvem a l’encapçalament.